Viatge per França 4t dia (Rochefort, La Rochelle i Nantes)

Ens vam llevar en aquell hotelet i vam començar la ruta cap al nou destí, Rochefort. Hi ha diverses ciutats franceses que es diuen Rochefort i aquesta n'és una, concretament Rochefort sur Mer. Allà hi vam passejar una mica, hi vam veure un vaixell, concretament una fragata, testimoni d'una gran època de la construcció naval francesa, al qual no vam entrar ja que no teníem massa temps. Volíem passejar, veure la ciutat, però sense entretenir-nos massa.

L'Hermione a Rochefort

Una vegada vist el vaixell i l'edifici de la Corderie Royale (museu) vam seguir el nostre camí cap a la Rochelle. Allà tampoc hi vam estar gaire, doncs essent ple mes d'agost era el típic poblet de platja amb port, amb restaurants de peix al costat del port i molta gent, i nosaltres venim d'un poble, que encara que no té port, té una platja molt bonica. 

La nostra sorpresa va ser Nantes! Una ciutat que va quedar anotada als nostres caps per fer-hi una escapada més llarga. Primer de tot, i una vegada arribats a Nantes vam anar a comprar per sopar i vam buscar l'apartament, era l'Appart'City Nantes Quais de Loire. Resulta que Nantes és una ciutat dividida en tres parts, la Illa de Nantes, el costat del riu dret i l'altre. El riu és el Loira però passant per Nantes es divideix formant aquesta illa aquí mig.

Nosaltres vam veure bàsicament la Illa de Nantes i ens va sorprendre gratament. Aquell mateix vespre vam sortir a fer un volt, seguint la línia verda, pensant que amb això ja n'hi hauria prou. Al matí visita ràpida al que ens quedés pendent i cap a una altra ciutat. Però no va ser així! Vam trobar tantes coses interessant que no podíem deixar de passejar, vèiem un edifici i a l'altre cantonada n'hi havia un altre i així vam estar fins a les 10,00 tocades. Després de tot això vam decidir fer el dia, si més no, el matí a Nantes i veure més coses. De fet no havíem vist res del què sabíem que veuríem. Nantes és la ciutat on va néixer Jules Verne i hi ha unes màquines una mica estranyes, però només ho havíem pogut entreveure.

Edifici amb una estructura exterior molt estranya

La línia verda (aquí amb la placa mal posada)

Taules de ping-pong de diverses formes

Hi amb aquestes vistes i amb ganes de seguir vam anar cap a l'apartament. L'endemà ens esperava un gran dia amb grans experiències. Nantes ens havia sorprès i agradat!

Viatge per França 3r dia (de Bordeaux a Soulac Sur Mer)

I el 3r dia marxem de bon matí de Bordeaux cap a la zona de l'atlàntic. Marxem aviat perquè sabem que és una zona molt turística i tot i que fa un dia plujós i núvol creiem que hi haurà gent. A la zona de la Duna de Pyla hi ha un gran aparcament, de pagament, però molt ben muntat. Hi ha molt d'espai, això sí quan més tard arribis més lluny aparques a no ser que tinguis sort i trobis un lloc a prop.

Bé, s'ha de caminar de totes maneres uns 15 minuts fins a la zona de la duna i llavors pujar fins a dalt de tot. Aquesta duna és la més alta de tot Europa i és un lloc molt curiós, però no us espanteu, a l'estiu hi ha unes escales per pujar a dalt de tot, només per un costat. Si quan ets a dalt t'emociones i fas com nosaltres que baixes fins a l'aigua corrents, has de pujar caminant. I això sí que costa una mica. Però l'aventura val la pena.

Escales per pujar fins a dalt

La vista des de dalt de tot de la duna és magnífica. És veu tot el voltant i és impressionant. I a l'altre costat bosc de pins. Això també és curiós, perquè en un costat hi ha oceà i l'altre un bosc dens.

Una vegada a baix, tot i que no feia gaire bon dia vam fer un banyet, només per poder dir que ens havíem banyat a l'oceà i perquè tenint en compte que el viatge seguia cap al nord, pensàvem que ja no trobaríem gaire bon temps i no ens podríem banyar enlloc, per tant vam aprofitar.

I després seguim excursioneta cap amunt, ara sí per la sorra, que a més a més és d'aquella tant fina i cursa fins a baix. Bufff una altre vegada suats i ara a més a més salats i plens de sorra! Sort que hi ha alguna font per treure sorra de peus, però no dutxes.

A la zona entre la duna i l'aparcament hi ha restaurants, xiringuitos i botigues de records, però tot és tant car, que no val la pena ni mirar-ho. Aquí la gràcies era poder fer la cursa de dalt a baix i el banyet. 

Una mica de dinar, que ja dúiem i ens mengem al parquing mateix i seguim el camí cap a l'hotel que tenim reservat.

Avui toca dormir a Port Maubert i ens queden uns quants quilòmetres. Com que abans de marxar havia fet tota la ruta, vaig pensar que per no tornar a passar per Burdeus podríem seguir amunt i travessar el riu Garona amb un transbordador, i així podríem veure la desembocadura d'un riu que fa 2 anys vam veure com naixia a la Vall d'Aran i de passada estalviar-nos una volteta.

Un cop travessats el riu agafem carretera i cap avall. Encara queden quilòmetres i aquesta vegada no és autopista. Així que anem tirant. L'hotel és a Port Maubert i quan arribem allà ens trobem un hotelet a mig del camp tot verd, amb uns canals secs amb vaixells, perquè és el vespre. Entenem que ja ha baixat la "marea" i que de dies poden navegar tranquil·lament. L'hotel és un restaurant que es diu l'Ecluse i que està a rebentar, hi ha fira, hi ha gent ballant, deu ser festa major.  Ens costa 50 euros la nit, una habitació de 4 moníssima. Això sí hi ha dutxa i pica però no WC. El WC està al passadís. A la nit, sentim molta gresca i veiem molta gent esperant al carrer, han de fer alguna cosa. La gent s'estira a la gespa, porten tovalloles, què deuen esperar...? i finalment ho descobrim... és el dia dels focs artificials... Genial, una nit màgica, estirats com tothom a la gespa veient aquells focs magnífics de festa major d'estiu... una fantàstica forma d'acabar un dia de vacances.

Viatge per França 2n dia (La cité de l'espace) i Burdeaux

Segon dia de vancances i moltes ganes de veure coses. Ahir vam veure Tolouse. Això sí sense veure res en concret, però sí que hi vam fer un passeig molt agradable. Avui toca La cité de l'espace, un parc temàtic dedicat a l'espai, ja que Tolouse és coneguda mundialment per la seva indústria aeronàutica.

La veritat és que no és un parc temàtic tradicional. No hi ha atraccions, però podem veure naus espacials, naus espacials internacionals, etc. Va ser molt divertit i interessant. 

Per dinar ens vam menjar un menú d'entrepà en el mateix restaurant del parc, que com us podeu imaginar no era gaire barat...però bé, ja se sap.

Cap a mitja tarda vam anar cap a Burdeaux, doncs a Burdeaux nosaltres també hi havíem estat i ens havia agradat molt. Evidentment, amb una tarda no vam poder veure tot el que volíem però bé, deunidó.

El lloc que més recordàvem de quan hi havíem estat era  Le Miroir d'Eau, que és una plaça on hi ha sortidors d'aigua enmig i per tot arreu i de cop comencen a brollar. Tothom pot refrescar-s'hii és com vapor d'aigua, no mulla gaire,  tot i que als peus hi ha un moment en que l'aigua puja fins al turmells. Hi havia nens i nenes amb banyador, gent vestida, vaja que tothom es refrescava com podia, doncs era un dia d'una gran calorada.  

Segons a quina hora si va, l'edifici de la borsa de Burdeaux, que queda al davant, s'hi veu reflectit a l'aigua. Aquesta vegada al ser la tarda no ho vam poder veure.

I per arribar al Miroir d'Eau vam passar per la porta de la Borgogne, una porta que fa de mal mirar perquè passen cotxes a costat i costat.

A Bordeaux hi ha infinitat d'edificis bonics per veure i passejar per aquells carrers. La porta del Cailhau n'és un altre exemple.

  I moltíssims altres que podríem anar comentant, però a nosaltres se'ns va fer tard, i la veritat és que entre el parc temàtic del matí, els quilòmetres de Tolouse a Bordeaux, i la passejada de la tarda, teníem ganes d'arribar a l'hotel.

L'hotel com sempre baratet, en aquest cas un FORMULA 1. Uns hotels molt econòmics que hi ha a França, tot i que al ser 4, i haver d'agafar dues habitacions, no ens ho va resultar tant (només tenen habitacions de 2 i de 3). Són molt econòmics, però el WC i la dutxa és compartida, teòricament nets, perquè quan surts hi ha com uns ruixadors que ho renten tot, però aquesta vegada no el vam trobar extremadament net. L'estil seria semblant a un càmping però amb habitació d'hotel. Una bona opció pels que volem viatjar i no tenim gaires calers. Nosaltres vam estar al Hotel F1 Bordeaux Ouest Eusines, bé per dormir, però no repetiria. 

Viatge per França 1r dia (Carcassone-Toulouse)

Aquest any, els nens ja són grans i deixem que participin a la tria de les vacances. La premisa ja la tenen clara, "bueno, bonito y barato". És a dir fent miracles... amb consens i posant-nos els  quatre d'acord, pensem en França. Així els tenim a tots dos contents, la Jana vol anar a París i veure la Torre Eiffel i el Lovre des de fa molt de temps i en Dídac veient el camp de futbol del París Saint Germain ja ho tindrà tot.

I així comencem les vacances d'estiu. En tenim moltes ganes, hem estat pendents de si podríem fer el viatge planificat o no i finalment decidim que sí. Sortim de Canet al matí, però tampoc massa aviat, direcció França i de seguida ens trobem travessant la frontera i direcció Carcassone. Volem fer horari francès per poder anar a restaurants i no haver de córrer sempre. Així és que com que avui ens portem amanida de pasta, ens aturem a un dels pàrquings que hi ha just a sota de les muralles i dinem allà. 

Nosaltres ja hi havíem estat a Carcassone però els nens no, així és que els hi volem ensenyar el que més ens va agradar a nosaltres. Passegem i anem recordant llocs, finalment gràcies al google maps trobem el que ens interessa, el Musee de l'Ecole. Tot i que no és massa gran ens hi estem una estona, ens fa gràcia a tots 4 i riem una mica mentre el visitem.

 A mitja tarda seguim el nostre camí, doncs des del mes de gener que tenim tots els hotels encarregats. Sempre ho faig a través de booking i en general agafo que els pugui anul·lar fins d'últim dia. Tenim l'hotel a Tolouse, baratet, baratet, a veure què ens trobarem.

De moment, l'arribada a Tolouse, genial, tenint en compte que l'altre vegada no ens va agradar gens, aquesta vegada, l'hem trobat molt bonica. Places maques, edificis bonics. Voltem pel centre i ens fem fotos als llocs més importants. 

Passejant per aquest llocs tant bonics, ens aturem a parlar amb un senyor franco-andalús i hi estem molta estona, perquè al recomanar-nos una església per visitar, aprofitant que ens esteníem li preguntem un lloc bo, bonic i baratet per sopar i ens en recomana un parell. Un d'ells es diu l'Entrecotte i anem a mirar. Ens explica que només hi ha un menú i que no es pot triar, però que és boníssim. No volem gastar gaire i per això, abans de res, xafardegem una mica, tant allà mateix com al TripAdvisor. Ens sembla correcta! Doncs hi entrem!Va ser una molt bona elecció us ho recomano al 100%, no pots triar però la qualitat de l'entrecotte és excel·lent i la quantitat també, sort que nosaltres vam demanar per tres amb l'excusa del "nen". Mireu les fotos i comentaris i podreu valorar vosaltres mateixos. Amb el que no vam encertar tant va ser amb l'allotjament, però per 50 euros la nit tots 4 ja esperàvem que no fos un 5 estrelles. Mireu-lo. Tot i no agradar-nos massa, ens vam poder posar a dormir per l'endemà marxar sobre les 8,00. 

Dia 5: UN DIA A CHESTER

Sempre que fem un viatge intentem pensar amb els nens i amb coses que a ells els hi agradin perquè sinó, només catedrals i monuments es cansen. En aquesta ocasió vam pensar que un zoològic estaria bé. I el 5è dia ens vam llevar aviat i vam anar directament a la parada del bus que ens havien dit des de l'hotel que havíem d'agafar. Aquest bus ens duia directament al Zoo de Chester. Hi havia altres opcions, tren per exemple, però com que depeníem del temps no havíem volgut comprar els bitllets i ens va semblar que anar directament al zoo seria el millor. Chester està a l'altre costat del riu Mersey i aquí tindríem una primera experiència: passar per sota el riu mitjançant un túnel submarí.

Entrada al túnel

 Una vegada allà vam comprar les entrades. Dúiem molt estudiat el què valien i hi anàvem aquest dia perquè entre tots els que hi érem era el dia més barat. I resulta que quan som allà ens volen cobrar no sé quin donatiu que ens resultava més car. Però finalment vam aconseguir que no ens ho cobressin i vam poder entrar. Fèia molt fred i no va sortir el sol en tot el dia però ben abrigats vam anar veient tots els animals. Estan per zones i com que al meu fill li agradaria anar a Papua Nueva Guinea i de moment serà que no hi anirà, vam començar per allà.

Per dinar vam menjar sandwichs en el mateix Zoo i sorprenentment no era excessivament car. Tampoc era barat però es podia menjar bé i a més eren força bons. 

Després enlloc de tornar directament a Liverpool, vam anar a Chester a fer-hi un passeig. La veritat és que és una ciutat petitona però maca. El més típic és aquest rellotge.

I bus i cap a Liverpool a sopar! 

L'endemà al matí només quedaria temps de fer maletes i anar directament cap a l'aeroport.

I fins un altre viatge!!!

Només queda donar les gràcies als nostres magnífics companys de viatge, Marta, Jordi, Pol i Martí. Sense ells aquests viatge no hagués estat el mateix!!!

Dia 4: RECORREGUT A PEU PER LIVERPOOL

Ja érem al 4rt dia, de les vacances futboleres i a part de futbol, ens agrada fer més coses. Com heu pogut veure, els primers dies sí que van ser dedicats gairebé exclusivament al futbol, però després vam fer més coses. Sempre que sortim, ja sigui a prop o lluny ens agrada visitar les esglésies o catedrals i en aquest cas ens interessava molt, doncs pel que havíem vist per internet, realment eren molt diferents a les nostres esglésies catalanes.

Primer de tot vam començar per ChinaTown, vam passar per la porta les barri i ens hi vam fer la típica foto de rigor. Per poder dir que hi hem estat.

Seguidament vam continuar caminant per Upper Duke St. i vam arribar a la catedral de Liverpool. IM-PRES-SIO-NANT! Amb majúscules! Majestuós, gegant... al primer moment et deixa sense paraules. És la catedral més gran de Gran Bretanya! Vaja que quasi res! Hi ha wifi, té pàgina web que es pot llegir en català...

 

 Té una botigueta, bé o gran botiga on hi pots comprar des de xocolatines de la catedral, maresdedéus, espelmes, una mica de tot.

 I fins i tot, a dins de la catedral hi ha una cafeteria i un restaurant! Sorprenent, però cert! Potser hi hauria més fidels aquí, si les catedrals i esglésies tinguessin tot això! S'ha de dir que la catedral de Liverpool és anglicana i no l'hem de confondre amb la Metropolitana, que també és especial però diferent!

 Sí, sí!!! Això que sembla una nau especial és una altra catedral que hi ha a Liverpool. La catedral Metropolitana.

En aquesta catedral hi ha llums que semblen fluorescents. És molt diferent a les esglésies tristes i fosques a les que estem acostumats aquí Catalunya!!!

I ja som al migdia, bé, per nosaltres l'hora del vermouth, però hem d'intentar anar una mica al seu horari, per tant, busquem lloc per dinar. Busquem un dinaret ràpid i què millor que un fish and chips, això sí una mica caret i massa gros. Si ho haguéssim sabut amb 2 ja fèiem. Ens ho mengem al Albert Dock, doncs volem veure el Museu Marítim i així ja serem aquí! El Museu Marítim ens feia molta gràcia, doncs hi havia coses del Titànic i és un tema que sempre crida l'atenció i a més és gratuït, però la veritat és que ens en vam endur una decepció. Res amb espanyol, tot amb anglès i a sobre un anglès ple de tecnicismes impossible d'entendre res. 

I ara què!!! Era relativament d'hora i ja teníem fet tot el que havíem previst. Doncs seguim amb les opcions que quedaven. Hi ha dos llocs, que no sabíem si podríem arribar-hi i sembla ser que si, el que passa és que hi anirem de nit. Busquem un bus que ens hi porti. I anem cap allà!

Jo no hi entenia gaire de Beatles, però allà vaig aprendre on era Penny Lane, que era i quina cançó si va gravar.

Aquí teniu el vídeo que jo vaig veure després per saber on havia anat realment.

I per últim, Strawberry fields. Una altre cançó i lloc emblemàtic de les cançons dels Beatles. La porta d'un orfanat on alguns dels Beatles anaven a jugar.

Dia 3: THE BEATLES STORY

3r dia i dia festiu al menys pel que nosaltres sabem. Teòricament els museus estaven oberts i per això havíem previst anar al Museu dels Beatles. Vam arribar allà d'hora i encara no havien obert, però la pàgina web posava que estava obert, per tant, vam preguntar per allà i vam decidir esperar a les 11. I efectivament a les 11 en punt van obrir. 

Tot i no ser uns beatlesmaníacs aquest museu ens va agradar moltíssim! Vam estar unes 2 hores i mitja i encara perquè vam anar per feina, però era per estar-hi encara més! Audio-guia amb espanyol i la veritat és que fet amb molta gràcia. Històries explicades dels Beatles però també hi havia trossos de cançons, històries que explicaven ells mateixos. La veritat és que és un museu molt aconseguit.

Piquem alguna cosa al mateix museu, un sandwich i una beguda i cap al bus turístic. D'aquesta manera podrem veure Liverpool des de dalt del bus. Ens posem a dalt per veure-ho millor però, tot i que la temperatura no està per sota 0, fa un fred tallant. Ens abriguem bé i fem ruta. No és massa llarga i amb una horeta i mitja tornem a ser a l'Albert Dock. I ens plantegem anar a veure The Cavern abans de les 20,00 perquè puguin entrar els nens.

Després de conèixer una mica la història dels Beatles, entrem allà i és com si en una màquina del temps ens transportés als anys 60-70

Impressionant!!! Com devia ser un concert en directe en aquesta sala!!! Buff semblava que els sentíssim!!! Quina emoció!